remigi

Les tres maneres de jugar: joc lliure, repte i lliga

En obrir Remigi surten tres opcions, l’una al costat de l’altra (també al mòbil):

  Joc lliure (esquerra) Repte (centre) Lliga (dreta)
Què és La partida de sempre Unes quantes partides seguides, i se sumen els punts Temporades de lliga, del poble al món, amb 30 s de relax i música entre jornades
Rivals Els que triïs (1–3), automàtics o fixats 1–3, al nivell que triïs 2 o 3 per partida, els del calendari
Nivell Adaptatiu (puja i baixa amb tu) o fixat Fix: Novell … Expert El del graó: de Novell (local) a Expert (mundial)
Mou la teva habilitat Sí No No

Cada mode té la seva partida a mitges (remigi:game, remigi:game:repte, remigi:game:lliga): deixar una jornada de lliga per fer una partida lliure no fa perdre res. El joc lliure conserva la clau de sempre, així que les partides desades abans dels modes es reprenen igual.

En tornar-hi, la partida és exactament com era, també després de tancar i tornar a obrir l’app:

Codi: apps/web/src/screens/HomeScreen.tsx, RepteScreen.tsx, LligaScreen.tsx; lògica pura a apps/web/src/lliga/league.ts, apps/web/src/repte/challenge.ts i apps/web/src/state/freePlay.ts; tot ho lliga App.tsx.

1. Joc lliure: sempre amb els rivals que havies triat

Abans, la configuració només vivia dins de la partida desada: en acabar-se la partida s’esborrava, i en tornar a obrir l’app es perdien el nombre de rivals i el nivell fixat (tornaven 2 rivals automàtics). Ara les preferències es desen a part (remigi:lliure: nombre de rivals, nivell auto o fixat, i l’ajust dins de la partida) cada cop que comença una partida lliure.

2. Repte

Tries quantes partides (3, 5 o 10), el nivell (Novell, Fàcil, Mitjà, Avançat, Expert) i quants rivals (1–3). Cada partida suma els teus punts de finalScores: si guanyes, els que els rivals tenen a la mà; si perds, en restes els teus. En acabar el repte surt el total, les victòries i si és un rècord per a aquella mateixa configuració; l’historial guarda els 40 últims reptes.

3. Lliga

L’escala: set nivells, tres divisions cadascun

Els noms són els de les lligues d’escacs d’El Tauler (LLIGA.md §6 de segueix/eltauler), amb la localitat del jugador:

Nivell Lliga (exemple: Vic) Divisió C Divisió B Divisió A
Municipal Lliga de Vic 800 840 880
Comarcal Lliga Comarcal d’Osona 920 960 1000
Provincial Lliga Provincial de Barcelona 1040 1080 1120
Territori Lliga Catalana (Valenciana, Balear…) 1160 1200 1240
Països Catalans Lliga dels Països Catalans 1280 1320 1360
Europa Lliga Europea 1400 1440 1480
Món Lliga Mundial 1520 1560 1600

Les xifres són la força mitjana dels rivals de cada graó: 21 graons de 40 punts, de Novell (800) a la lliga local fins a Expert (1600) a la mundial. A diferència d’El Tauler, la força no surt de la puntuació del jugador: pujar vol dir, de debò, jugar contra rivals més forts.

Es puja d’un en un: de la C a la B, de la B a la A, i de la A a la C del nivell següent (Municipal A → Comarcal C). En sentit contrari, de la C es baixa a la A del nivell anterior. Al primer graó no es baixa; a l’últim no es puja, i el primer és «Campió del món». A dalt de la pantalla de la lliga, l’escalada és una llista vertical com una escala: la mundial a dalt i la local a baix, una fila per lliga amb el nom sencer i les seves tres divisions en ordre (C, B, A) i la força dels rivals de cadascuna; l’actual en el color de la lliga, els fets en verd. Els graons de sota d’on vas començar no es pinten mai com a fets. La lliga es diu amb la divisió («Lliga Catalana · Divisió B»; abans, «Grup B»: els noms desats d’abans s’actualitzen, renameDivision). El final de temporada ho diu així: «Puges a la Divisió B de la Lliga de Vic», «Puges a la Divisió A de la Lliga de Vic», «Puges a la Divisió C de la Lliga Comarcal d’Osona: nivell nou!» (movementText). A l’inici, amb la lliga començada, la targeta de la lliga en porta el nom i la divisió, i a sota la jornada i la posició.

On es comença

Al teu nivell, com a molt a la Divisió A de la lliga del territori (placementTier, PLACEMENT_MAX_TIER = 11): la Lliga Catalana (també a la Catalunya Nord), la Valenciana, la Balear, l’Andorrana, la de la Franja o la de Sardenya (a l’Alguer).

Configuració de la temporada

Opció Valors
Rivals per partida 2 (taules de 3) o 3 (taules de 4)
Jugadors a la lliga, tu inclòs taules de 3: 6, 9, 12 o 15 · taules de 4: 8, 12 o 16
Voltes una volta (per defecte) o anada i tornada

La mida de la lliga és sempre un múltiple de la taula: cada jornada tothom juga. Les jornades no es trien: són les que calen per trobar-te amb tots els rivals, ceil((jugadors − 1) / rivals per partida), i el doble si és d’anada i tornada (leagueRounds). Van de 3 (8 jugadors en taules de 4, o 6 en taules de 3, una volta) a 14 (15 jugadors en taules de 3, anada i tornada). La configuració es recorda per a les temporades següents.

Abans les jornades es triaven a mà (de 3 a 15). Una configuració desada d’aleshores passa a anada i tornada si tenia més jornades que una volta, i a una volta si no; una temporada començada conserva les jornades i el calendari amb què es va crear.

Pugen i baixen una quarta part de la lliga, com a mínim un (round(jugadors / 4)): 2 de 6, 2 de 8, 3 de 12, 4 de 16.

Els rivals

On jugues

Remigi viu a eltauler.cat/remigi/, al mateix origen que El Tauler, i comparteixen localStorage. Si el jugador ja va dir a la lliga d’escacs on juga (chess_leagueCareer.home), «On jugues?» surt ja omplert amb aquell lloc i ho diu. Només es llegeix: Remigi no hi escriu mai. El municipi es tria d’una llista i en surten comarca i província: a Catalunya, els 947 d’Idescat; al País Valencià, la Catalunya Nord, la Franja, les Balears, Andorra i l’Alguer, els de localitats.js d’El Tauler (llistes de la Viquipèdia). Fora de Catalunya, si no hi és, s’escriu i es tria la comarca; fora dels Països Catalans s’escriuen país i municipi.

Noms dels nivells fora de Catalunya (placeName, com leaguePlaceName d’El Tauler): cap nivell no repeteix l’àrea del de sota.

territori comarcal provincial territori
País Valencià, Franja Lliga Comarcal de la Safor Lliga Provincial de València Lliga Valenciana (de la Franja)
Illes Balears Lliga Insular de Mallorca Lliga de les Gimnèsies o de les Pitiüses Lliga Balear
Catalunya Nord Lliga Comarcal del Rosselló Lliga de la Catalunya Nord Lliga Catalana
Andorra Tercera Divisió Andorrana Segona Divisió Andorrana Lliga Andorrana
l’Alguer Lliga de la Nurra Lliga Provincial de Sàsser Lliga de Sardenya

Els rivals tenen origen a tots els nivells de casa (municipis de la comarca o de l’illa, del grup d’illes, de la Catalunya Nord, parròquies i pobles d’Andorra, llocs de la Nurra, de la província de Sàsser i de Sardenya). Amb «Ara no», les lligues es diuen «Lliga Local», «Lliga Comarcal»… Una temporada que encara no ha començat es torna a sortejar amb el lloc nou.

Calendari

Es fa sencer en crear la temporada, amb la llavor de la temporada (makeSchedule). Per a cada jornada es proven 60 repartiments a l’atzar i es millora el millor amb intercanvis entre taules; el cost és, per a cada parella d’una taula, el quadrat de les vegades que ja s’han trobat, amb pes 10 per a les teves parelles. Amb les jornades justes, et trobes amb tots els rivals abans de repetir-ne cap (comprovat amb 40 llavors per a cada mida: cap fallada). Amb 16 jugadors i 15 jornades (el màxim d’abans) tardava ~0,3 s; ara amb 16 jugadors en són com a molt 10.

Puntuació i classificació

Cada partida és un enfrontament contra cada rival de la taula, com en una lliga d’escacs: 1 punt per cada jugador que acaba per sota teu (per punts de la partida), ½ si empateu. A una taula de quatre, guanyar dona 3 punts; quedar segon, 2. Desempats (standings):

  1. punts de lliga;
  2. enfrontaments directes entre els empatats (només si tots s’hi han trobat);
  3. diferència: la suma dels punts de les partides;
  4. victòries (primer de la taula);
  5. força i nom, perquè l’ordre sigui sempre el mateix.

Les partides entre rivals

Les altres taules de cada jornada se simulen quan acabes la teva (amb una llavor de la temporada i la jornada: recarregar no torna a tirar els daus). El model es va mesurar fent jugar el motor mateix: 200 partides per cel·la, taules de 3 i 4 amb forces separades 120 punts al voltant de 800, 1000, 1200, 1400 i 1600.

Qui guanya: Plackett–Luce sobre 10^(k·força/400). El pendent k, ajustat per màxima versemblança a cada nivell, no és constant: als nivells baixos i mitjans la diferència de força pesa molt més del que diria l’Elo, i entre experts gairebé gens.

força mitjana 800 1000 1200 1400 1600
k (taules de 3 / de 4) 1,2 / 0,6 4,1 / 2,8 3,4 / 2,6 1,6 / 2,0 0,1 / 0,7
k que es fa servir 0,9 3,4 3,0 1,8 0,5

Punts a la mà dels perdedors (mitjana, del millor perdedor al pitjor):

taula 800 1000 1200 1400 1600
de 3 122 · 157 94 · 120 41 · 57 26 · 49 18 · 40
de 4 105 · 125 · 154 75 · 94 · 119 39 · 51 · 69 21 · 38 · 65 13 · 29 · 76

Cada perdedor treu la mitjana de la seva posició multiplicada per un factor a l’atzar entre 0,55 i 1,45 (ordenats perquè qui queda més avall en tingui més), i el guanyador s’emporta la suma: el marcador de cada taula suma zero, com una partida de debò. Entre forces es fa interpolació lineal.

Entre jornades: 30 segons de relax

Com a les lligues d’escacs d’El Tauler a 30 s, 1 i 2 minuts, en acabar una jornada no surt el resum llarg sinó una pantalla amb poc text (LeagueInterlude.tsx):

A zero comença sola la jornada següent; «Juga ara» no espera; «Classificació» i «Inici» aturen el compte. El compte enrere només corre amb l’app a la vista: amb la pestanya amagada es queda quiet, i la música també. L’última jornada acaba amb el resum de sempre i el final de la temporada. El compositor es baixa (a part, 16 kB comprimits) mentre es juga la jornada, de manera que la música és a punt quan s’acaba.

Final de temporada

En acabar l’última jornada la temporada es tanca de seguida (closeSeason): el palmarès (30 temporades) apunta la posició, els punts, la diferència i si es puja, es baixa o es continua, i el graó es mou. La pantalla ensenya la posició gran (or, plata, bronze; vermell si baixes), on jugaràs la temporada següent i la classificació final, amb la configuració per començar-la.

Una temporada es pot abandonar: no compta per a res (ni puja ni baixa).

Desat

remigi:lliga = { career, season }, validat en carregar: una temporada que no quadra es descarta i es conserva la trajectòria; una trajectòria que no quadra torna a començar. Cada jornada té sessió (llavor#jornada) i només es comptabilitza la que toca.

4. Música infinita

És el sistema d’El Tauler (radioambient.js, LLIGA.md §8 de segueix/eltauler), copiat a apps/web/src/musica/radioambient.js com a mòdul ES i carregat a demanda. Cada vegada que cal música, l’app compon una peça nova: tria un dels cinc estils (Passeig de jornada, Tic-tac del rellotge, Rumba de la classificació, Groove de la jugada i Himne de la lliga), diferent de l’anterior, i amb una llavor en surten la tonalitat, el tempo, la progressió d’acords (frases A · A’ · B), la melodia, el solista i la variant d’acompanyament. La sintetitza al dispositiu amb Web Audio: un bucle de 32 s que sona fins que s’atura. No se’n repeteix cap: es recorden les empremtes de les 200 darreres (remigi:musica-vistes), i també es tenen en compte les que ja han sonat a la lliga d’escacs d’El Tauler (eltauler_league_jingle_seen, només es llegeix).

Música infinita (botó de l’inici, MusicScreen.tsx; abans «Música composta») és el registre, com el d’El Tauler: de cada peça només es desa la recepta (estil i llavor), així que es poden tornar a escoltar en bucle, marcar com a preferides o baixar en MP3 (quatre voltes, uns 2 minuts, amb lamejs de cdnjs carregat només el primer cop; mono, 22.050 Hz, 64 kbps). Les 5 darreres a la vista, les preferides i l’arxiu per dies; se’n guarden 200 i fins a 100 preferides (remigi:musica-registre). També s’hi pot compondre’n una de nova, apagar la música entre jornades o canviar-ne el volum (remigi:musica).

5. Límits

6. Proves